Un grapat de llàgrimes m'embruten la cara,
intento reconstruir sentiments alegres
però una bola d'acer els destrueix.
Una fabrica abandona
manté encesa una llum
tot i haver passat tants anys.
El seu record encara és viu.
Assegut a un racó, una imatge,
un record, un somni passa ràpid
pel meu deban, de la mateixa manera
que la nostàlgia i el dolor
que el pas dels anys ha deixat.
Una bola d'acer sempre pot destruir
alló que tant estimem...
No hay comentarios:
Publicar un comentario