Dues roses

Perdo el temps pensant amb futurs amors,
platòniques sensacions que omplen el buit d'ara,
sentiments oblidats que recorren de nou el meu cos
i es que ara només desitjo els teus llavis carnosos.

M'omplen els records passats que no varen arribar a res,
somio amb tu cada nit i es que vaig a dormir amb la teva imatge.
Els capvespres se'm fan llarg si no hi ets...

Si tornes repetiré el teu nom,
si no fossis tan fogàs et donaria el cel,
les llàgrimes deixaran de caure
i ens convertirem en dos flors eternes,
belles roses sagnants que forgen l'amor.

De sobte et sento, t'escolto i et miro
en revolt d'emocions recorren els nostres cosos
com una caòtica formació de plantes enrederades
s'embullen els nostres desitjos més carnals.