jueves, 8 de diciembre de 2011

Un tros de la fosca nit

 
 
La fosca nit cau a la vall.
Qui vol venir amb mi.
Ningú tret dels valents.

Els covards s' ho miren.
Creuen que nevarà.
Com imbècils preguen.
Fan coses molt extranyes.
Ell tampoc els enten.
De mentres, plou i fa fred.
Les cares es gelen.
I els plos es moren.

Tot resta aturat.
Ningú vol dir res.
Els cossos jeuen al costat del riu.
Una gota de sang surt del nas.

Vius feliç al teu mon.
Els imbècils son infeliços

Quan la fosca nit caigui a la vall.
Els mes imbècils ploraran.
Ploraran per ser infeliços.

Quan la fosca nit caigui, el foll somriurà.
Sap que aquest mon no es d’ ells.
Ells son feliços

Ja surt l' alba
El cap esberlat només te negre sang.
El foll somriu.
Ja no caldrà una altre fosca nit.

Quan la fosca nit caigui a la vall...

Autor: @Nigrot

No hay comentarios:

Publicar un comentario