Hi ha algo que creix dins meu com un estel fogàs,
una llàgrima cau quan els núvols s'acosten massa
i les ales sorgeixen quan el sol s'acosta.
Hem converteixo en un falcó més,
ara puc veure els cims i les valls,
lluny el mar una onada creix dins meu.
Les hores s'emporten el passat,
crides però ja no hi sóc,
hem vens a buscar però és massa tard.
Si mires fora veuràs que el sol ha marxat
i el núvols m'han vingut a buscar.
Si crides amor veuràs
que sóc la mort dins del teu cor.
Les onades esdevenien en plors,
el núvols en records passats
i el sol en una personificació del teu cor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario