jueves, 19 de enero de 2012

Un somni oblidat



Hi ha algo que creix dins meu com un estel fogàs,
una llàgrima cau quan els núvols s'acosten massa
i les ales sorgeixen quan el sol s'acosta.

Hem converteixo en un falcó més,
ara puc veure els cims i les valls,
lluny el mar una onada creix dins meu.

Les hores s'emporten el passat,
crides però ja no hi sóc,
hem vens a buscar però és massa tard.

Si mires fora veuràs que el sol ha marxat
i el núvols m'han vingut a buscar.
Si crides amor veuràs 
que sóc la mort dins del teu cor. 

Les onades esdevenien en plors,
el núvols en records passats
i el sol en una personificació del teu cor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario