Tan sols una calitja de fum del cigarret
envolta l'aire espès de l'habitació,
els records inútils volten per l'espai
i les melodies s'en van pels ventanals
Es curiós que desprès de tant
no em sigui necessari busca molt lluny
per trobar un petó o una abraçada.
Però mai havia esperat aquell final,
ara la pluja s'ha acabat i la teva absència em deixa sol.
Segurament el cel ja no m'estimi,
el cor plora per les nits perquè et troba
a faltar tan o més que jo.
L'art d'estimar es complicat,
però tots sabem que passa quan es perd.
Ànimes que s'enfonsen als pous,
homes i dones enterrats en els paisatges més obscurs
i les històries d'amor que acaben siguen tràgedia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario