Encenc la llum però ni hi veig l'esplendor,
vaig perdut pel món de l'esperança i la por.
La meva vida es torna agre, quan no hi ets,
la foscor m'envolta, la llum i el sol no hi son,
per fi s'han trobat però m'han deixat un aire agre,
la por envolta el meu cos.
Ho trobo a faltar, empitjoro cada nit.
Cara demacrada, ulls vermells...
avui dormo poc i penso massa.
El neguit de veure't tant lluny de mi,
espero retrobar quan més haviat millor
la llum que il·luminarà l'esperança d'un nou son.
Passions construïdes en somnis, sentiments que tendrament
hem viscut però l'esperança de viure l'absurdessa i la regresió
m'és expressada en una disposició artística que revelen
tots els meus sentiments, les penúries que visc ara i l'alegria que viure després.
No hay comentarios:
Publicar un comentario