En l'espai de les estrelles.

En l'espai de les estrelles
m'he perdut el teu cant.

Vaig absent per la vida i a les boires
del meu cap neixen el núvols
per dur-me a la lluna dels àngels.

Desespero, et miro i moro.
Sóc un incrèdul per creurem
un gran amor i es que ara tinc fred,
he caigut pres de lletres trencades
i dels compassos morts.

Parteixo del silenci camí a la mort
fugint de la por canto les lletres
que vaig escoltar un dia.

Segueix amunt somriu i viu
obre els corts que et fan feliç
fes-te supervivent de l'esperança
i de les tristeses del llarg camí,
cure'n les ferides.
Que la vida es bonica però complicada