És trist veure com et ve a buscar
el dolç àngel de la mort,
veus que tot el que hi ha
al te voltant es destrueix
al seu pas,
es crema poc a poc
convertint-ho tot en pols.
La llum a marxat,
però no obstant tus segueixes
en peu, lluitant contra
la seva destrucció.
La flama interior encara batega
i un raig de llum fa que aparegui
l'esperança tornar quan creies
que tot estava perdut.
El cel clareja i lluna dels llops
marxa i amb ella la foscor
un nou dia esperançador
colpeja fortament el meu cos.
Obro els ulls, obro el llum,
miro el sostre i m'adono
de que tan sols era un somni,
un mal son que atemoreix
una dolça nit de gener.
No hay comentarios:
Publicar un comentario