XVIII

Hem trobo perdut en aquest paradís,
no trobo l'esperança ni les ganes de lluitar,
tot es segueix enfonsant en aquest cruel destí.

Em trobo tancat a les inseguretats de l'habitació

i a la foscor de les nits sense dormir,

m'aixeco sense pensa en res,

penso en marxar ven lluny, oblidar-me de tot,
i quan tot creia que anava bé un cop de puny m'enfonsa.

L'esperit lliure que era abans, les  ganes de viure
ja les e perdut i em quedo sense res.
Desitjava tan poder somiar i viure amb tu,
però de res va servir lluitar per enlairar-nos de nou.

De fet es el que em toca viure ara i seguir lliutan
per no oblidar-me del que e viscut
l'experiència espero que m'hagi servit
per mai més confiar en ningú.