Desprès de tant....

Recordava el pas del temps, 

somiava en un retorn que mai arribaria.

Enmig d'un descans he recordat

l'historia indestructible que corre

cada nit pels meus somnis.

Parlo de guarir-me en l'esperança,

d'haver perdut l'esperança...

el meus crits mai tenen resposta.

Desprès de tant...recordo les paraules

que un dia em van dir;

Fes-t'hi fort amb una opció de vida,
ara que saps que morir-te no és la mort,
i emplena d'amor el buit de l'estimada morta.

Però mai sabré si recordar el teu buit

em fa fort o simplement em destrossa l'anima,

tampoc sabré si el temps acabarà curant aquesta ferida

que hores d'ara encara es oberta.

Espero les teves paraules

peró el teu callar es un mirall opac.